SOSTRE DE CRISTALL I QUOTES
El sostre de cristall és una metàfora que fa referencia a eixa barrera invisible i no demostrable que troba la dona per a abastar els llocs de més importància i responsabilitat, fonamentalment, en el món empresarial, però també en altres en els quals han dominat històricament els homes.
Dimecres passat, dia 13 de febrer, es va celebrar a la seu de la Societat de Foment d’AIC de Gandia un col·loqui organitzat pel Cercle d’Economia de la Safor, el qual, sota el nom “Trencant el sostre de cristall”, va reunir a dues dones valencianes, a les quals l’esmentat sostre no els ha afectat: Mavi Mestre, la rectora magnífica de la Universitat de Valencia, i Hortensia Roig, la presidenta de l’Escola d’Empresaris de València (EDEM). Encapçalava la taula, l’alcaldessa de la ciutat, Diana Morant. En fou la presentadora, Isabel Gimenez, directora general de la Fundación de Estudios Bursátiles y Financieros (FEBF). I moderà, Pilar Reina, del Cercle d’Economia de la Safor.
Obrí la sessió Diana Morant dient: “Cada volta que una dona, fa un pas, totes les dones avancem”. I recordà la desigualtat històrica entre el paper desenvolupat pels homes i per les dones en totes les àrees de la vida quotidiana. Reivindicà el feminisme com la recerca d’eixa igualtat entre els homes i les dones. Afirmà que sense feminisme no pot haver-hi democràcia. Digué que Gandia, ara, era una ciutat feminista, amb set dones i cinc homes en el govern municipal. Que les dones hui poden arribar a tots els llocs, però que els costa molt més. Que la dona, per a poder ser autònoma, necessita una independència econòmica. Que el futur és alentidor, però necessita profunds canvis socials que haurien de començar per l’educació. Contà l’anècdota personal d’haver decidit estudiar la carrera d’Enginyeria de Telecomunicacions, perquè anava amb ella el desig de conèixer els funcionaments i els mecanismes, però també hi hagué en l’elecció una mena de rebel·lia contra el rol social que pareixia impedir que una dona poguera ser enginyera. “S’ha recorregut un traumàtic camí per trencar el model patriarcal impost i transmés a traves de patrons socials. Un camí que hem de continuar amb perseverança, perquè, encara que hem aconseguit la igualtat legal ara toca aconseguir la igualtat real. […] La lluita per la integració i la igualtat es lliura en quatre àmbits: el de l’educació en igualtat, el del treball, el de la participació política que inclou empresa i societat i el moral, trobant nous valors que substituïsquen els merament economicistes i consumistes”.
Isabel Gimenez llegí l’ampli currículum acadèmic de la professora Mavi Mestre, que la situà, des del dia 6 de març de l’any passat, 2018, com la Rectora Magnífica de la Universitat de Valencia, sent la primera dona en abastar el setial en els 520 anys d’història de la institució acadèmica. La doctora Mestre començà qüestionant per què estaven parlant aquella nit sobre aquell tema si la Constitució espanyola, que té quaranta anys, parla de la igualtat entre els homes i les dones, per a continuar dient que, tot i que la incorporació de la dona a la universitat, a l’esfera pública i a la social, eixa barrera, que sembla invisible, és encara real i que és un problema mundial. Afirmà també que era en l’educació on havien de canviar les formes, començant per la rebuda en el si de la família. “La igualtat com a valor”, va dir. Explicà que hi ha la «percepció social» que els xiquets i els joves tendeixen a ser més competitius i que les xiquetes són més empàtiques, que es preocupen més per les coses, són més sensibles, més dependents. Això es pot comprovar, en l’actualitat, en l’elecció de les carreres universitàries: els xics trien carreres tecnològiques, enginyeries, ciències, matemàtiques; les xiques les carreres de l’àmbit de la salut o de l’educació. Hui el 80 per cent de l’alumnat en Medicina són dones i cal buscar un home en el grau de Psicologia. I dit això hi afegia: “Cal preocupar-se perquè la dona no s’autoexcloga en l’elecció d’una determinada carrera per creure que no serà capaç d’estudiar-la”. Mavi Mestre va dir que és acabada la carrera i si es vol continuar la vida professional com a docent dintre de la universitat, on es pot comprovar una notable desigualtat en perjudici de la dona. En algun moment del trajecte del màster, doctorat, professor titular, càtedra, si la dona vol ser mare, abans dels quaranta anys, veu interrompuda la seua projecció professional universitària. Resultat, el 70 per cent de les càtedres de la universitat espanyola estan en mans d’homes i tan sols un 21 per cent en són dones. De les 50 universitats públiques que hi ha a l’estat espanyol sols hi ha 7 dones rectores i l’any 2015 sols n’hi havia 1. I acabà dient: “Si no comptem amb tots els talents, no avançarem com a país”.
D’Hortènsia Roig, digué la presentadora, que era advocada, presidenta de l’Escola d’Empresaris (EDEM) una fundació sense ànim de lucre, la missió de la qual és la formació d’empresaris, directius i emprenedors i el foment del lideratge, l’esperit emprenedor i la cultura de l’esforç. La senyora Roig és membre del consell d’administració de Mercadona, l’empresa familiar, una cadena de 1600 tendes i 85.000 empleats. Començà, també, fent referencia a l’evident existència d’eixe sostre de cristall invisible i subtil, però digué que hi ha un altre de ciment que parla de desigualtat de gènere a nivell de salaris i del progres en l’escalafó, moltes vegades condicionades per la decisió de la maternitat i la difícil complementarietat. Cal reclamar la coresponsabilitat en les tasques domestiques de tots els membres de la unitat familiar. Respecte a esta situació acabà dient: “Voldríem que les dones treballarem con si no tingueren fills i que, a més a més, cuidàrem els fills com si no treballarem!
La moderadora, Pilar Reina, encetà el torn de preguntes, demanant a les ponents la seua opinió sobre l’existència de les quotes femenines en els organigrames de les institucions. Mavi Mestre va respondre que les quotes encara són necessàries en alguns sectors perquè les dones puguen ser visibles. Però dit això, ella no era gens partidària de reserves de plaça per ser dona i que esta hauria de demostrar la capacitat per a aconseguir-la, però que també que el fet de ser dona no hauria de perjudicar-la. Diana Morant digué estar d’acord amb la rectora, que en el territori actual de la política les quotes són necessàries, perquè si forà així, per exemple, no hi hauria regidores, ella mateix, no haguera sigut alcaldessa, però és clar que han de demostrar que valen!
Sostre de cristall impalpable però evident. Quotes, incomprensiblement necessàries. Programes socials per a afavorir la igualtat. I la maternitat, irreemplaçable!
Pasqual Molina 