ALTA DISTINCIÓ A FRANCISCO BRINES
El poeta d’Oliva, Francisco Brines, ha sigut reconegut amb l’Alta Distinció de la Generalitat de 2019. El guardó hauria d’haver-se-li lliurat el passat 9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana, però, a causa de problemes de salut, no va poder acudir al Palau de la Generalitat a rebre’l, per la qual cosa, el passat dia 16 de desembre, el president Ximo Puig, acompanyat pel president de les Corts, Enric Morera; la consellera de Participació, Rosa Pérez Garijo; la directora general de Patrimoni, Carmen Amoraga, i l’alcalde d’Oliva, David González, es desplaçà a Elca, la finca on està el domicili familiar de Brines, a Oliva, per fer-li el lliurament del la condecoració.
L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana és el màxim reconeixement a les actuacions o serveis eminents que hagen sigut prestats en defensa dels interessos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana, tant per les persones físiques com per entitats, associacions o col·lectivitats. Este any li ha correspost a Francisco Brines, segons el Decret del Consell 206/219 publicat en el DOGV del 9 d’octubre de 2019. El guardó fou creat l’any 1986 en considerar que, una vegada consolidat el procés autonòmic i assentades les Institucions dins del marc de l’Estatut d’Autonomia, era necessari crear este reconeixement d’estes actuacions. A més a més, l’any 1987 la Generalitat creà el Premi de les Lletres Valencianes, per a reconèixer la labor creadora i les obres que s’hagen fet en el foment de la cultura en el territori de les lletres. El premi fou atorgat, en aquella primera edició, també al nostre poeta Francisco Brines, segons la Resolució de 23 de juny de 1987, publicada en el DOGV del 4 d’agost de 1987. D’este mateix any data la creació de la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, per a honorar les persones físiques que pels seus mèrits hagen contribuït a destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de la cultura. Esta distinció fou concedida a Francisco Brines el 2006, segons el Decret del Consell 141/2006, publicat en el DOGV del 7 d’octubre de 2006. Aleshores, Francisco Brines és posseïdor de tots els màxims guardons que concedeix la Generalitat Valenciana.
Francisco Brines Bañó va nàixer a Oliva el 1932, prompte complirà 88 anys. En el Decret del Consell d’octubre de 2006 es feia una lleugera referència a la seua biografia: es llegia que havia estudiat Dret a Deusto, Valencia i Salamanca; Filosofia i Lletres a Madrid en les seccions d’Història i Filologia Romànica. Que era un membre destacat de la generació dels anys cinquanta. Que havia publicat, el 1960, Las brasas, obra amb la qual guanyaria el Premi Adonais de Poesia. Que era l’autor d’una extensa obra poètica: Palabras a la oscuridad (1966), obra amb la qual guanyà el Premio Nacional de la Crítica, Poemas excluidos (1995) i La última costa (1995), amb la qual guanyà el Premio Fastenrath de la Real Academia Española. Allí es feia referència al fet que havia obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Poesia (1987) por El otoño de las rosas i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1997), al conjunt de la seua obra. Caldria afegir que després del 2006, Brines guanyà el premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010) i el Premio Internacional de Poesia Federico Garcia Lorca (2007). En el 2006 era ja doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Valencia i eixe mateix any va ingressar en la Real Academia Española de la Lengua per a ocupar el silló X, vacant des de la mort de Buero Vallejo. En eixe text del Decret del Consell es deia que Brines era una figura cimera en la poesia espanyola, no sols de la seua generació, sinó de tots els temps i que la seua obra desplega una visió melancòlica d’alt valor líric potenciada per una extraordinària sensibilitat arrelada en la nostra terra.
L’altre dia, a Oliva, a Elca es visqueren moments de gran emoció que brollaren de les persones i de les paraules. L’alcalde David González parlà del lloc on estaven: “Elca és l’espai que ja ha esdevingut mític per a qualsevol lector de poesia de Brines, territori predilecte del poeta de la seua infantesa que l’acompanyarà fins el dia de hui, espai on les absències i les presencies conviuen de la mà; paisatge idíl·lic que l’identifica i que com a ciutadans dels mateix poble ens identifica; l’àmbit de la bellesa, de la seua bellesa, que és també la nostra. Brines ha estat el gran poeta valencià que ha posat emoció en el paisatge, i ho ha fet des del territori que l’ha vist nàixer i on hui estem, mitificant l’Elca, la partida d’Oliva que tan reiteradament apareix en els seus poemes, el refugi poètic i vital de l’autor que li ha valgut algun dels millors poemes escrits en llengua castellana del segle XX; un refugi que, des d’una soledat volguda, ara vol que forme part de tots nosaltres”, fent referencia a la voluntat del poeta que, Elca, siga la seu de la Fundació Francisco Brines, de la qual s’ha volgut que formen part l’Ajuntament d’Oliva i la Generalitat Valenciana amb l’objectiu de preservar, difondre i garantir el llegat literari “d’un dels poetes valencians més internacional i llegit que ha donat el nostre temps”.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, es complaïa de condecorar a un dels nostres gran poetes, Paco Brines dient, literalment: “El poeta que nos enseñó que «somos un paréntesis entre dos nadas»; la voz que definió al hombre como «la nada siendo»; El autor de la calma, la melancolía y la mirada elegíaca a un pasado que ni la poesía ni el recuerdo pueden restituir; el escritor de la serenidad y del profundo mediterráneo que, a través de Kavafis, nos conecta con el basamento clásico de nuestra cultura; El verso verdadero, sin barrocos, de la hondura de Calderón; el académico que acaricia palabras y moldea imágenes; el humanista que enhebra pensamientos y emociones en cada verso; el filósofo del paso del tiempo, consciente de «la ruina extensa del pasado»; El pensador de la soledad… Todos ellos es Paco Brines un «homenot» de la cultura para nuestro país. Un país que hoy se enorgullece de poder rendir el mayor homenaje institucional a un artesano de la palabra bella, a un artista de las idees i de los sentimientos”.
Aquell dia Brines, amb un tènue fil de veu, dona gràcies i recordà fets i persones. De visions i pensaments del poeta vostès podran assabentar-se en l’especial del diumenge passat publicat este diari sobre l’entrevista que li fei Alfons Garcia. En este mateix diari, el diumenge dia 22 de desembre, David Gonzalez, demanava per a Francisco Brines el Premio Miguel de Cervantes, el premi de literatura en llengua espanyola atorgat, anualment, pel Ministeri de Cultura a proposta de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola. El premi es creà el 1976, fins ara l’han guanyat 22 autors espanyols. El nom de Brines ha estat damunt la taula en les últimes edicions. Seria el remat adient a una vida dedicada a i per la poesia. Seria el primer valencià que el guanyara. Des d’estes línies, modestament, m’afegisc a la demanda!
Pasqual Molina 