ÀLVAR GARCÍA
Despús-demà, després de quaranta anys de servici, el cap del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Gandia i director de l’IMAB, Àlvar García, es jubila. Ho anunciava el passat 20 de novembre durant l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia i en aquell moment ja va rebre paraules d’afecte i consideració de part de l’alcaldessa, Diana Morant i de la directora d’Edicions 62-Grup Planeta, Pilar Beltran, les quals coincidirien a dir que el trobarien a faltar i que “la seua dedicació, el seu rigor i la seua passió per la cultura havien fet situar Gandia com un referent cultural”.
Àlvar Garcia, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, va guanyar per oposició el desembre del 1981 la plaça d’arxiver i bibliotecari municipal de l’Ajuntament de Gandia, i va prendre possessió el gener del 1982 sent, aleshores, l’alcalde de la ciutat Juan Román. El nou edifici de l’Ajuntament encara no s’havia inaugurat i a les seues golfes ell va traslladar l’Arxiu Històric que havia sigut dipositat en el Centre d’Higiene durant el temps de construcció del nou edifici consistorial. Des del primer moment va assumir la secretaria i organització dels Premis Literaris de Gandia. L’any 1983 fou el secretari per a la reforma dels estatuts que convertiria la institució Duque Real Alfonso el Viejo en el CEIC Alfons el Vell. L’any 1988, sent l’alcalde Salvador Moragues, es creà el Departament de Cultura Municipal i Àlvar Garcia fou nomenat cap del Servei de Cultura i Festes de la ciutat, i l’any 2017 es nomenat director de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB), l’organisme autònom local creat per l’Ajuntament de Gandia per a desenvolupar els serveis i les àrees d’actuació especifiques o relacionades amb les biblioteques municipals, amb l’Arxiu Històric de Gandia i amb la Literatura. Amb esta responsabilitat directa, Àlvar ha coordinat la xarxa de biblioteques municipals que compta amb nou seus: una central, una biblioteca infantil i juvenil (la primera que es va crear en la Comunitat Valenciana), cinc de barri, un bibliobús i la biblioteca historia i dels clàssics amb l’objectiu fonamental de descentralitzar el servei i facilitar l’accés a la informació a tots els ciutadans. L’Arxiu Històric de Gandia és l’organisme que preserva la memòria històrica de la ciutat i recull la documentació produïda per la institució municipal des del segle XIV. “Gandia Ciutat Literària”, així com “Gandia Ciutat dels Clàssics” són eslògans impulsats per Àlvar Garcia, fa uns set anys, per a deixar les estructures literàries municipals consolidades, ja que, al ser Gandia la pàtria dels clàssics cal considerar-la una ciutat literària, i esta herència històrica és una constant referencia cultural per a la nostra ciutat.
Jo vaig conèixer l’Àlvar l’any 2002, ens va presentar el nostre comú amic, el poeta Joan Climent. Àlvar anava un poc decebut per l’escadussera presència de públic en la cerimònia d’atorgament dels guardons de l’Ausiàs March i del Joanot Martorell. Este darrer premi anava a complir 25 anys i ell volia que la cerimònia del 2003 fora més concorreguda, amb major suport popular fora dels habituals representants municipals, editors, guardonats i la gent de la cultura literària local. Climent li havia comentat que nosaltres, els fallers, omplien la sala en l’acte del lliurament del Premi Iaraní, que jo havia creat feia uns anys i que guardonava el millor article publicat en un llibret de falla. Jo els vaig proposar la lectura pública del Tirant lo Blanc, l’obra cimera de Martorell. La lectura ja estava fent-se els darrers anys a València per la Falla Na Jordana i ací podria començar en la Fira amb la lectura de la primera pàgina del llibre per l’Alcalde de Gandia, Jose Manuel Orengo, al qual seguirien tots els regidors que llegirien la seua pàgina; durant les setmanes següents, llegirien les executives i els membres de les comissions falleres de Gandia, a més a més de totes les persones que volgueren sumar-se a la mampresa, i acabarien la lectura els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Gandia la nit del lliurament dels seus premi. A ells els va agradar la proposta i, també a Tomàs Femenia, aleshores el president de la JLF, quan li ho vàrem proposar. Àlvar Garcia fou l’organitzador de la “Lectura del Tirant” i va tindre com a contacte en la coordinació Telmo Gadea, aleshores secretari general de les falles gandianes. I així va ser! Començà la lectura l’alcalde Orengo al saló d’actes de la Biblioteca Central i l’acabaren els guanyadors del Premi Ausiàs March i Joanot Martorell, Ivan Tubau i Esperança Camps, el dijous, 20 de novembre, a la Casa de la Marquesa. Tingué un èxit remarcable i des d’aleshores esta lectura pública, amb diferents llocs i amb diferents veus, ha vingut fent-se ininterrompudament.
Farà uns anys, acabada la cerimònia del lliurament dels Premis al teatre Serrano em vaig apropar Àlvar i li vaig dir: “Hauríeu de crear el Premi Roís de Corella, així la ciutat de Gandia, lligaria, més encara, el seu nom al dels tres grans escriptors del Segle d’Or de les lletres valencianes […] El Roís de Corella podria reconèixer la trajectòria literària global d’un escriptor o poeta amb la nostra llengua”. Aleshores dirigirem la mirada cap a Marc Granell, que seia en la primera fila, com a membre del jurat que havia sigut i comentarem que bona idea seria que en aquell acte, després del lliurament dels nostres ja reconeguts premis, l’alcalde de la ciutat fera pujar Granell a l’escenari per a lliurar-li un guardó en reconeixement de tota la seua vida dedicada a la creació de tan extraordinària poesia. Àlvar Garcia va lluitar per la creació del premi. Fa cinc anys em va convocar davant la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, perquè explicara als regidors el projecte del Premi Roís de Corella. Ells l’aprovaren i es creà el guardó i la primera edició (2017) la va guanyar, amb gran alegria de la meua part, Marc Granell!
L’ultima relació oficial amb Àlvar Garcia fou fa tres anys. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, li havia demanat fora el funcionari municipal encarregat d’elaborar l’expedient reglamentari per a considerar si jo era una persona digna de rebre el reconeixement de Fill Predilecte de Gandia. Àlvar i jo ens reunirem en tres ocasions en llargues vesprades, durant les quals, més que d’un interrogatori seu per a contestar-li jo dades personals es van convertir en llargues xerrades entre dos amics que se coneixien de tant de temps i desconeixien d’ells encara tantes coses. I es contarem dades personals. Àlvar està casat amb Anna, la seua novia de tota la vida. Tenen dos fills: l’un, Marc, és catedràtic de composició en el Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de València i l’altre, Carles, és metge anestesista en l’Hospital General Universitari de la capital. Sa mare, molt major, viu a Salem i ell acudeix quotidianament a veure-la. Aquella nit del ple municipal extraordinari Àlvar feu la lectura del seu informe recomanant afirmativament el meu nomenament.
Quasi quaranta anys de professió impecable el contemplen i en el futur, de segur, serà recordat amb respecte. Àlvar Garcia se’n va amb la sensació de deixar tota la faena ben feta. En algun moment, estos dies, ha dit: “Jo no tinc més mèrit que el d’haver treballat tant com he pogut i sabut per la cultura i la ciutat de Gandia, i no se me deu rés, al contrari!”.
Pasqual Molina 