LA VACUNA
Quan ens vàrem adonar de la crua realitat d’aquella malaltia, que al principi pareixia només un brot local o, a tot estirar, una epidèmia que afectava un racó de la Xina, però que prompte, va botar continents i es va convertir en pandèmia, començàrem a escoltar veus populars de preocupació seguides d’indicacions sanitàries de prudència i, més tard, de decrets governamentals que ens confinaren a tots a casa. La Covid-19 tenia una capacitat de contagi remarcable i produïa lesions severes que afectaven greument la salut de les persones, moltes de les quals havien d’hospitalitzar-se per a ser ateses, algunes acabaven en les unitats de cura intensiva i moltes altres, en un nombre encara no admès ni confirmat, perderen la vida. Este virus, com tots els altres virus, no tenia medicació que el curara ni, tampoc, tractament que l’aturara. I es començà a parlar de la vacuna com l’única solució mèdica possible. I aparegueren promeses i dates. Promeses interessades i dates, els terminis de les quals a mi no em quadraven, perquè jo em moc en el territori de l’oncologia, on els assajos clínics per a l’aprovació d’un nou quimioteràpic poden suposar milers de participants en els qual cal avaluar els resultats de la medicació i poden passar anys abans que les agencies del medicament donen el vistiplau per a la seua comercialització. Al voltant de la vacuna contra la Covid-19 es parlava de mesos i a mi, d’antuvi, m’inquietava molt el que escoltava. Però l’imponent maquinaria industrial farmacèutica es posà a treballar i invertí quantitats desorbitades de diners en la investigació, comprovació i elaboració de les vacunes, i va aconseguir en un temps de rècord el que és el més important, l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Les dues amb el segell de qualitat absoluta.
Des del primer moment que es parlà de la vacuna i de la immunitat que poguera proporcionar aparegueren tot tipus de controvèrsies, tot tipus d’opinions, inclús les d’aquells que estaven en contra negant-ne la necessitat, la seguretat i l’eficàcia. Vacuna i immunitat. Repassem-ho!
Segons l’OMS, la vacunació és “una forma senzilla, innòcua i eficaç de protegir-nos contra malalties danyoses abans d’entrar en contacte amb elles […] Les vacunes activen les defenses naturals de l’organisme perquè aprenguen a resistir les infeccions específiques i enfortir el sistema immunitari”. Després de vacunar-nos, el nostre sistema immunitari produeix anticossos, com quan hem patit una malaltia, amb la diferencia que les vacunes més habituals contenen tan sols microbis (virus o bactèries) morts o debilitats, per la qual cosa no produeixen malalties ni complicacions.
Les primeres vacunes que han aparegut contra la Covid-19 no contenen el virus. Són diferents. S’anomenen vacunes d’ARN missatger, mitjançant la qual s’ensenya les nostres cèl·lules a produir una proteïna o, inclús, una porció de proteïna que desencadena una resposta immunitària dins del nostre organisme que ens defensarà contra la malaltia. Aleshores és importar subratllar que estes vacunes no contenen el virus de la Covid-19, ni mort, ni debilitat, per la qual cosa no poden provocar la malaltia per coronavirus, i tampoc, l’ARN missatger a l’ingressar en el nucli de les nostres cèl·lules, on està el nostre ADN (el nostre material genètic), al qual no poden afectar. És molt important remarcar-ho per a combatre reticències en el personal.
Fa uns dies, la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao difonia unes consideracions per aclarir dubtes que, de segur, en algun moment han estat en el pensament de tothom. La seguretat de les vacunes que se estan administrant ha estat comprovada per les agencies reguladores abans esmentades, les quals les han considerades segures i eficaces. Les dues són igual de bones. S’admet, això sí, que hi haurà una mínima incidència d’efectes adversos i també que l’eficàcia no serà total, però eixe 95% d’eficàcia que s’ha comprovat en les vacunes confirma que el benefici del grau de protecció que produiran serà infinitament superior als risc. S’insisteix que, per a aconseguir la màxima protecció possible i la màxima duració de la protecció que estes vacunes ens poden proporcionar, en són necessàries dues dosis. Fa unes poques setmanes ha començat la vacunació al nostre país i en estos dies els primers vacunats estan rebent-ne la segona dosi. En una setmana més hauran abastat la immunitat contra el virus, però no oblidem que, encara que els vacunats no patiran la malaltia, si que podran contagiar-se’n i transmetre-la als altres. La vacuna protegeix a la persona vacunada amb la intenció, també, d’aconseguir l’efecte conegut com a immunitat de grup, la qual apareix quan hi ha un nombre important de població vacunada en la qual s’interromp la transmissió, frenant l’epidèmia.
Ni se sap el temps que passarà per a aconseguir que la vacuna arriba a tots. Seran mesos, n’hi ha qui diu que dos anys. Mentrestant, tots, vacunats i els que no ho estiguen encara, hem de continuar amb les mesures de protecció recomanades: higiene, mascareta, distància física, ventilació. Es desconeix en l’actualitat el temps de protecció que proporcionaran, per ara sabem que, almenys, durant els quatre mesos que porten en marxa els assajos clínics.
Un tema que serà motiu de debat serà l’obligatorietat de la vacuna. En el moment actual la vacunació a Espanya no és obligatòria. Amb la legislació vigent sols en situacions molt especifiques i per decisió d’un jutge es pot obligar que una persona és vacune. Ara tampoc hi ha vacunes per a tots, però quan tota la població estiga vacunada, què passarà amb aquells que no s’hagin vacunat per decisió pròpia? Podran moure’s sense problemes per altres països o comunitats? Accedir a recintes d’ocupació multitudinària (estadis, concerts)? Adquirir un bitllet d’avió, tren, autobús o vaixell? L’altre dia, el president del Consell Europeu, Charles Mitchel, va parlar sobre la possibilitat de crear un registre de no vacunats. Jo, almenys, em faig ara estes consideracions. El temps dirà!
Però ara les reflexions, malauradament, són altres. Vivim el pitjors dels moments. Dimarts passat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anunciava noves mesures restrictives, dràstiques, severes, dramàtiques, i amb un fil de veu ens deia que totes elles necessitaven de la responsabilitat personal de cadascun de nosaltres. Deia, i jo no ho podia comprendre, com s’havien multiplicat, exponencialment, la tramitació de denuncies als infractors, va dir que estaven fent unes set centes diàries! Com és possible encara que hi haja gent que no s’ho crega o que pense que el problema no va amb ells, que és dels altres?
El meu estimat Tomas Llopis i Guardiola, poeta i escriptor, em lliurava dies passats un WhatsApp respecte d’això: “Estem en mans de la ciència i del trellat, o siga per una banda en bones mans i per l’altra no tant”. I tant!
Veure el PDF de la pàgina del diari
Pasqual Molina 