150 ANIVERSARI
Diumenge passat, es donà el tret d’eixida dels actes que commemoraran el 150 aniversari de la fundació del Col·legi de les Carmelites de la Caritat a Gandia. L’acte, es va celebrar en el pati del col·legi, a les 20 hores, i comptà amb l’assistència d’un nombrós públic conformat per exprofessors, laics i religiosos, exalumnes, expresidents de les diferents APA, col·laboradors en l’esdeveniment, familiars, encapçalats, tots ells, en les primeres files d’una de les bandes, per l’alcalde de Gandia José Manuel Prieto, al qui acompanyaven la regidora delegada de Polítiques Educatives, Carmen Fuster; el vicealcalde, Josep Alandete; el portaveu municipal del PP, Victor Soler, i els regidors Liduvina Gil, Mª Cristina Moreno i Pascal Renolt. Darrere d’ells seien el pare José Luis Miravet, superior de la comunitat religiosa dels jesuïtes; el pare Enric Ferrer Solivares, rector de la comunitat religiosa dels escolapis i l’abat mitrat de la Col·legiata, Àngel Saneugenio. La primera fila de l’altre costat del corredor central estava ocupada per la directora gerent, Mònica Gavilá; la presidenta de l’APA, Isabel Soliveres, i les representants de la comunitat religiosa de carmelites, Juana Boronat i Mª Eugenia Benito, acompanyades pel vicari episcopal, Francisco Revert i del rector Antonio Navarro, qui fou durant molts anys administratiu i alma mater del centre.
Xavier Estruch, exalumne i exprofessor del col·legi, va exercir de mestre de cerimònies i diria en la seua introducció que el col·legi havia mantingut, històricament, “el compromís i la voluntat de formar les persones” i donaria pas a tots els que conformarien l’acte des del faristol després de contar que tot va començar quan, feia quatre anys, un grup, que acabaria nomenant-se el G-7, format per les exalumnes i professores del centre Esther Ribes, Laia Estruch, Amparo Esquerdo, Maite Mora, Montse Cabrera, Amelia Alberola i Charo Estruch (coordinadora del Departament de Pastoral), iniciarien la tasca que anava a conduir a la celebració del 150 aniversari.
Fou, precisament, Amelia Alberola l’encarregada de contar les vicissituds d’este segle i mig d’història mitjanat una escenificació per part del grup de teatre Amfiteatre, conformat per antics alumnes del centre. Especialment amable va ser per a mi el paper de Joana Estruch qui representava una monja carmelita de la meua època, amb la qual em vaig identificar de manera immediata, quan, escandalitzada ella, no trobava cap de les coses, d’aquell temps: ni la sagristia de l’oratori, ni la sala de costura, ni les habitacions ni els llits de les alumnes internes, ni l’hospital, ni l’església, amb els seus ornaments i imatges, fins i tot no trobava la font amb peixos de colors que hi havia al bell mig del pati superior. Meli Alberola li va explicar amablement on havien anat a parar cadascuna de les coses que la mongeta trobava a faltar: la imatge del Niño Jesus de Praga (al qui les Carmelites tenen tanta devoció) i la de la Mare de Deu del Carme i en què havien vingut a convertir-se la sagristia, hui la infermeria i com la sala de costura i les habitacions de l’internat, s’havien convertit en aules. De tot li va poder donar raó excepte de la font dels peixos de colors, que ningú sabia on havia anat a parar.
La directora gerent del col·legi, Mònica Gavilá, es va dirigir a la gran família Vedruna, en especial a l’alumnat, perquè “les i els alumnes són els qui donen sentit a tot el treball que realitzem els diferents estaments que avui estem ací representats”. I recordant la frase de santa Joaquima “Tot per amor, rés per força” va afirmar: “El nostre estil educatiu que hem nomenat ‘pedagogia de l’amor’, considera la creació de vincles com a cosa essencial de la nostra manera d’entendre l’educació: creure que cada persona és única i irrepetible, que cal confiar sempre en les possibilitats de cadascú, mirar més enllà de l’aparença per descobrir i fer brollar de cada xiqueta i xiquet el tresor que duen dins”.
La presidenta de l’APA, Isabel Soliveres, va recordar que des del 1974, quan les monges deixaren d’atendre l’hospital i tingueren que deixar el col·legi, l’associació de mares i pares era l’hereva del gran treball iniciat per les Carmelites de la Caritat a Gandia l’any 1870. Les Carmelites van cedir, aleshores, la titularitat als pares i mares dels alumnes, els quals agafaren un compromís de treball sempre al costat del professorat i del personal no docent, la qual cosa ha aconseguit que “El col·legi Carmelites siga i serà un referent en el món educatiu gandià, al transmetre els valors de la proposta educativa Vedruna”
La germana Mª Eugenia Benito va llegir la carta que la germana Maria Gràcia va lliurar a la comunitat educativa del col·legi, en la qual parlava d’admiració i d’agraïment per fer memòria de la història. La germana Juana Boronat, fou molt aplaudida després de dir que “No importen els anys, sinó la vida dels anys” i recordà el treball en equip del col·lectiu que es va fer càrrec del col·legi l’any 1974. Digué que foren moments de creació, perquè no hi havia referents on escorcollar el camí. Parlà d’obertura cap a la ciutat de Gandia i que hi va haver correspondència municipal i acabà emprant paraules de santa Joaquima: “Heu de ser forts, humils i diligents”
Francisco Revert, vicari episcopal basà el seu discurs en tres verbs: el primer, agrair, mirant cap arrere, allà on està l’origen de tota l’educació rebuda des de l’amor, l’estima i la caritat; segon verb, parar i reflexionar sobre la historia que ens ha conduit ací; tercer verb, mirar cap el futur, el qual està en les nostres mans caminant junts com a germans.
L’alcalde de Gandia feu el discurs de cloenda: “Hi ha una dita universal que professa que un poble educat és un poble amb millors condicions de triar un camí més just i digne. Carmelites és una bona mostra d’esta dita. Esta comunitat educativa és signe d’un conjunt d’oportunitats per al desenvolupament i el progres de la nostra ciutat. D’una font de formació, de generació de coneixement i transmissió de valors que ajuden, sens dubte, a millorar la societat.[…] Ara els qui esteu ací teniu l’enorme responsabilitat de donar continuïtat a vostra pròpia història, heu de seguir l’exemple en la trajectòria d’eixes carmelites pioneres. D’eixe llegat que es posa en les vostres mans per a cuidar-lo, per a preservar-lo, per a fer-lo créixer i per a impulsar-lo també davant dels nous desafiaments, des dels arrels, des dels orígens i la identitat d’este modèlic col·legi.[…] Vos encoratge a renovar amb energia el vostre compromís amb els objectius i la missió d’este gran col·legi, caracteritzat per una educació integral que posa l’alumnat en el centre, fent-lo protagonista del seu aprenentatge. Combinant tradició i innovació; convivència i diversitat. Educant ment i cor”
Aquella nit, a l’entrada al col·legi la música del violoncel de Cristina Bernal i la dansa d’Eva Chafer, les dues exalumnes, ens donaren la benvinguda. Abans d’eixir el dolcet de Santa Joaquima, preparat per l’Associació de Forners i Pastissers de Gandia, representats eixa nit pels pastissers Roselló i Raúl, ens va acomiadar endolcint-nos la nit i el tast. Mentrestant jo vaig rememorar aquella cua que féiem els xiquets, en aquell mateix pati, el dia de la festivitat de Santa Joaquima de Vedruna, quan la mare superiora, amb una cullera, ens omplia la ma de boletes multicolors d’anís, les quals poava d’un cabasset d’espart.
Pasqual Molina 