MIGUEL PRATS ESTEVE
És el meu mestre. Ha sigut el meu model professional. Sempre, el meu amic.
El doctor Miguel Prats Esteve era professor titular de Cirurgia de la Universitat de Barcelona quan es va atrevir amb l’estudi, el diagnòstic i el tractament de les malalties de la mama, en especial el del càncer. Aleshores, la detecció de la malaltia era el preludi d’una mort quasi segura, perquè s’arribava tard al metge, qui, llavors, no disposava de les eines que hui afortunadament tenim per a aconseguir la millora del pronòstic i, també, la possibilitat de la curació.
Ell té uns pocs anys més, i la seua clarividència científica i la seu dedicació professional assenyalaren el camí que havíem de seguir els seus deixebles. El professor Miguel Prats Esteve és el pare de la sinologia espanyola, va fundar, l’any 1980, la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamaria (SESPM) i en fou, durant anys, el primer president.
Jo el vaig conèixer, personalment, quan, acabada d’obrir la meua consulta a Gandia, vaig atendre-hi una jove adolescent de 13 anys a qui, de sobte, li havia crescut en un pit una tumoració que doblava el volum de l’altra mama. Jo, aleshores, amb poca experiència i amb sols les meues mans, tenia la impressió que aquell tumor era benigne, però, l’hemeroteca de la Facultat de Medicina, aleshores no hi havia Internet, em va reportar que en cinc dels sis casos similars que vaig trobar, els cirurgians havien fet una mastectomia en cinc xiquetes de tenien menys de quinze anys i, hem vaig angoixar. El professor Fernando Bonilla Musoles, catedràtic de Ginecologia de la Facultat de Medicina de València em va parlar del professor Prats Esteve de Barcelona, qui ja havia començat uns anys abans a dedicar-se, específicament, a les malalties de la mama i ens posà en contacte als dos. Cap allí ens vam dirigir la pacient, els pares i un servidor, i el doctor Prats ens va rebre en seua consulta del carrer Aribau. Fou extraordinària la seua atenció personal, la seua exploració clínica i instrumental, la seua delicadesa en l’explicació. Tal com jo havia sospitat, es tractava d’un problema benigne, el qual necessitava tractament quirúrgic, però que de cap manera consistiria en l’extirpació total del pit. Això sí, seria necessària una delicada intervenció quirúrgica, la cicatriu de la qual, necessàriament gran, caldria amagar-la amb tècnica de cirurgia estètica. Es poden vostès imaginar el descans que experimentarem tots! Tornarem una setmana després a Barcelona i el professor Prats operà la xiqueta en la Clínica del Pilar.
Des d’aquell moment, el professor Prats Esteve es va convertir en el meu mentor. Em va inscriure com a soci fundador d’aquella nova Societat Espanyola de Sinologia i Patologia Mamaria, de la qual vaig ser vocal molts anys, i el més jove dels seus vicepresidents en el període 1996-2000. Ara en som 1300 socis, entre espanyols, portuguesos i sud-americans. Tots els anys, ininterrompudament, celebrem un congres o reunió nacional en diferents ciutats espanyoles on abordem les novetats i intercanviem experiències professionals. En l’any 1996, vaig organitzar jo a l’Hotel Bairén de la platja de Gandia la IX Reunió nacional de la SESPM, en el qual hi van haver quatre taules redones i una sessió plenària amb l’avaluació del tractament conservador del càncer de mama. Ací es va fer, també, el debat sobre quin nom havíem de donar-li a la nostra societat: si havíem de continuar amb el de Sinologia o amb el de Mastologia. Miguel Prats defensava la primera i Alfonso Fernandez Cid de la Clínica Dexeus la segona. Guanyà la proposta de Sinologia de Prats, perquè amb ella es recollia una visió més humanista de la glàndula mamaria, que anava més enllà de la simple mamella i la decisió va ser lliurada a Real Academia Española perquè fora inclosa en el seu Diccionari.
De la mà del professor Prats, van eixir les cartes de presentació al professor Maurice Spitalier de Marsella, aleshores, l’iniciador mundial del tractament conservador del càncer de mama i les del professor Charles Marie Gros d’Estrasburg, el creador de la Societat Internacional de Sinologia i el pare d’este concepte humanista de la mama, però, sens dubte, la credencial més important fou la que em va lliurar Miguel Prats per al professor Jean Louis Lamarque de Montpeller, qui es convertiria en l’altre pilar fonamental de la meua formació acadèmica en la patologia mamaria. Amb Lamarque vaig obtenir el primer títol universitari sobre la mama que es va fer a Europa per la Facultat de Medicina de Montpeller, el “Diplome d’Université des Maladies du Sein”, l’any 1988.
El professor Prats Esteve crearia, desprès, ací a Espanya els dos primers títols universitàries sobre patologia mamaria: el Diploma de Postgrau Patologia Mamària de la Universitat de Barcelona l’any 1990 i el Màster en Patologia Mamària de Universitat de Barcelona l’any 1993. Jo vaig ser alumne les dues primeres promocions de cadascun d’ells. El màster que creà Prats Esteve, que encara continua impartint-se anualment, responia a la decepció que ens havia produït que no hagueren aconseguit que la Sinologia fora admesa com una especialitat mèdica a pesar de complir tots els condicionaments de qualsevol altra especialitat: s’ocupava d’un òrgan individualitzat, la mama; tenia malalties pròpies: tumorals, inflamatòries i hormonals; hi havia mitjans de diagnòstic específics, com era la mamografia i tècniques quirúrgiques pròpies, com la mastectomia. Al nostre parer teníem les propietats per a ser considerada una especialitat mèdica. Jo mateix vaig acompanyar el professor Miguel Prats a Madrid a presentar la proposta i la documentació, però malauradament sens va contestar des del Ministeri que en aquell moment, els anys huitanta, la intenció europea, seguint els plans de Bolonya, era la de fer una reestructuració completa de les especialitats mèdiques i que no podien atendre nostra demanada. Des d’aleshores, nosaltres hem declarat i considerat que la Sinologia és una ‘nova branca’ de la medicina.
El professor Miguel Prats Esteve ha estan varies vegades a Gandia. Quan hem organitzat cursos per als alumnes del Màster de Barcelona. Ho férem, l’any 1992, en aules del Col·legi de les Escoles Pies i als Salons de Foment d’AIC i crearem l’anomenat Projecte Gandia en el qual anaven a avaluar, des de tots els centres en els quals treballàvem els participants, l’abordatge del tractament conservador del càncer de mama. També vam celebrar ací, a la Platja de Gandia i en la Casa de la Marquesa el XXV aniversari de la creació del Màster de Barcelona i ens reunirem exalumnes provinents de tota Espanya. Portugal, Itàlia i Sud-Amèrica.
Miguel Prats i la Seua dona Pilar de Puig, m’acompanyaren asseguts en primera fila en l’acte del ple extraordinari en el qual l’Ajuntament de Gandia em declarà Fill Predilecte. Jo li lliure, puntualment, l’article que publique ací els diumenges. Fa dues setmanes, quan va llegir l’article “Prestatgeria buides”, en el qual parlava de com he anat buidant de llibres i tot tipus de documents els espais de la meua consulta, em confessava que encara no havia tingut valor per a començar a buidar-ne les seues. Hem estat d’acord, que ara, realment el que cal es guardar els sentiments i els records d’una extraordinària vocació professional, perquè les dades científiques actuals, si ens feren falta, estan en internet.
Pasqual Molina 