PRESTATGERIES BUIDES
Fa un parell de diumenges feia en estes pàgines una mena d’obituari en haver-me assabentat del traspàs de Ricardo Bellveser. Recordava haver-lo conegut fa uns mesos, quan va vindre a Gandia, a la sala de conferencies de Foment d’AIC, a presentar un llibre de poemes amb el qual s’anava a acomiadar dels seus lectors fidels i dels seus amics estimats, ja que li havien diagnosticat un càncer, el qual sabia que anava a conduir-lo, inexorablement, a eixa mort que ha arribat ara. El llibre es titulava Estanterias vacias.
El poemari tenia dues parts ben diferenciades. En una parlava de totes les seues vicissituds mèdiques des que se’l va informar clarament de la seua malaltia i del seu pronòstic, del pas pel quiròfan i dels tractaments oncològics rebuts, i feia l’autor, contínuament, reflexions sobre el que passaria quan ell ja no estiguera. En l’altra es referia a les sensacions que anava tenint a mesura que les prestatgeries de la seua estimada biblioteca anaven buidant-se dels llibres que ell tan amorosament havia anat dipositant-hi per al seu gaudi personal i, ara donava, deia que per amor: “Mi biblioteca, hecha por mi i por mi ordenada, leída, iterada i escogida”. José Antonio Olmedo Lopez-Amor, estudiós durant anys de la poesia de Bellveser, escrivia en el pròleg del llibre: “El vacío de una biblioteca estremece por su atronador silencio”
Estos dies estic pensant contínuament en ell a mesura que estic buidant, de llibres i documents, les prestatgeries de la meua consulta on havia anant dipositant, primer, aquells pocs llibres que l’economia familiar havia permès adquirir durant la carrera, com el de la Fisiologia Humana de Bernardo A. Houssay, l’any 1970, i també, els quatre volums d’Anatomia Humana, de L. Testut i A. Latarjet. Els llibres de les dues disciplines que he considerat el pilar fonamental del meu coneixement mèdic junt amb l’assignatura de Patologia General de l’admirable professor Miguel Carmena. Totes les altres assignatures mèdiques i quirúrgiques de la carrera les vaig estudiar en apunts que preníem directament de classe un grup format per set companys que componíem l’equip BMC. Apunts molt considerats per la resta d’estudiants del curs, la qual cosa ens animà a constituir un grup “editorial” mitjançant el qual començarem a fer els nostres apunts en ciclostil i els veníem als companys estudiants en un habitacle, situat a l’entrada de la Facultat, que el degà de Medicina ens havia cedit gratuïtament. Tots aquells apunts acuradament enquadernats en 23 grossos volums els he guardat ordenadament en una de les prestatgeries de la consulta, no els havia tornat a obrir i, menys un d’ells que ha volgut conservar el meu fill, tots han anat al contenidor del paper i cartró que hi ha al carrer baix de a consulta.
Ja metge, la meua especialitat em portà a l’adquisició de una important col·lecció de volums de tècniques quirúrgiques de tarannà general, ja que vaig ser durant 14 anys cirurgià a l’Hospital de Gandia, però ha sigut, sens dubte, a la patologia mamaria a la que he dedicat tota la meua activitat professional. Quan vaig començar no tenia al meu abast llibres on poder estudiar o comparar el que em referien les pacients en la meua consulta. Durant els primers temps jo vaig anar acumulant experiència amb el coneixement dels diferents motius que portaven les pacients a la consulta, amb les respostes que em donaven a les meus preguntes, en els exàmens que feia amb les meues mans i en les troballes que feia en el quiròfan, fins que l’arribada de la mamografia em va permetre deixar, prou de costat, a aquell bisturí que, fins aleshores, pareixia imprescindible.
El primer llibre que vaig adquirir, l’any 1979, fou el Diseases of the breast, de C.D. Haaguensen, del Medical Center Columbia-Presbiterians de Nova York , escrit en anglès, però no era més que l’experiència personal amb les seues pacients que havia anat acumulat en el temps este prestigiós cirurgià, qui en feu una tercera edició, en espanyol, que jo vaig adquirir el 1988, a la qual havia afegit 38 capítols en els quals ja s’ocupava de la patologia mamaria en general. Però la bíblia de la mama fou per a mi l’adquisició, l’any 1980, dels dos volums monumentals del professor Julio V. Uriburu, de Buenos Aires, un cirurgià de gran prestigi de la mastologia sud-americana, el qual vaig conèixer a Barcelona en el II Congrés de la Societat Internacional de Sinologia, el maig de 1981, i una persona molt entranyable, amb la qual vaig compartir taula en un sopar a la casa d’un dels seus més destacats deixebles, el doctor Leonardo McLean, cap de Cirurgia de l’Hospital Britànic de Buenos Aires. El llibre és extraordinari, en les seues pàgines he pogut trobar tot el coneixement adquirit en la historia de la patologia mamària, amb el qual he pogut afrontar, formalment, les incògnites que hem tingut davant del càncer de mama, les quals, hui, afortunadament, s’han aclarit molt.
He conservat estos llibres, prop de mi, a ma casa, junt amb el del meu professor J.L. Lamarque de Montpeller, Le Sein: radiodiagnostic clínique; el tractat sobre les microcalcificacions que em va signar el professor berlinès, Marton Lanyi a Mònaco, i el llibre del Màster en Sinologia fet, el 1991, a la Universitat de Barcelona impartit pel qui sempre consideraré el meu mestre, el professor Miguel Prats Esteve. He dipositat els llibres de la mama més clàssics en l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. En la consulta de Medicina Estètica que dirigeix la meua filla Sara Molina he deixat els llibres d’Anatomia i de Tècnica Quirúrgica. En les prestatgeries, dedicades a la Salut, de la biblioteca de la Societat de Foment d’AIC de Gandia, he dipositat la major part dels llibres de medicina i de les diverses especialitats mèdiques i quirúrgiques que havia adquirit i guardat acuradament durant tots estos anys en les prestatgeries de la consulta.
Però, en el contenidor de baix del carrer, m’he acomiadat de centenars i centenars d’articles mèdics, dotzenes de llibres de ponències de tots els congressos als que he assistit i dels que he participat com a professor, a més a més, d’un munt de llibres ja totalment sobrepassats pels nous coneixements, per les noves investigacions. Porte més de vint viatges amb el carro del supermercat curullat de papers i documents que parlaven d’una llarga vida de dedicació professional i de l’estudi d’un munt de coneixements que hui estan quasi tots superats i que, dels actuals, afortunadament els tenim tots a l’abast en Internet.
M’he guardat els sentiments, però ara, com deia Olmedo Lopez-Amor, el buit de la meua biblioteca esgarrifa pel seu silenci atordidor.
Pasqual Molina 