LES DONES D’AUSIÀS MARCH
El divendres de la setmana passada, dia 4 de març, el catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València Ferran Garcia-Oliver feu una conferència al saló d’actes de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, la qual es titulava, “Les dones d’Ausiàs March”. La conferencia estava inclosa en els actes organitzats per a commemorar l’aniversari de la mort del poeta Ausiàs March, datada el 3 de març de 1459.
Garcia-Oliver és un historiador i escriptor que estudia i escriu amb rigor la història, i és un conferenciant que transmet amb passió els seus coneixements a l’audiència. Durant una hora escoltàrem, en silenci respectuós, la declamació que feia dels versos marquians i el relat de tot els que es coneixia, fins al moment, de les dones que tingueren relació amb poeta.
Tot i que la conferencia versaria sobre elles, Ferran Garcia-Oliver dedicà un temps a la figura històrica d’Ausiàs, situant-lo en el seu temps i destacant les vicissituds del seu tarannà personal afavorides per la pertinença a una família benestant de l’aristocràcia local, la qual facilitava les relacions i li obria les portes, un personatge, seductor amb les dones, amant de tot tipus de divertiments. També lluità al costat del seu rei, Alfons el Magnànim, de la Corona d’Aragó en les expedicions a Sicília, Còrcega i Sardenya.
Però fou de les dones de Marc sobre les que versaria el seu parlament: de sa mare, Elionor de Ripoll, de la seu germana, Peirona March i de les seues dues dones, Isabel Martotell i Joana Escorna.
Sa mare Elionor s’havia casat, molt jove, amb Pere March, procurador general del Duc Alfons el Vell. Pere tenia ja, aleshores, quaranta anys i buscava la continuïtat del llinatge ja que el seu fill primogènit, Joan, hagut d’un primer matrimoni amb Constança, havia mort quan es dirigia, com a pelegrí, cap a Terra Santa. Quan, anys més tard, Elionor es quedà viuda es va convertir en una “dona poderosa que passa a dirigir la casa i el senyoriu mentre la progenitura roman en la minoria d’edat o es troba lluny de la llar jugant-se la pell”. Tindrà una preocupació constant sobre la seua filla Periona March, nascuda sordmuda i físicament malparada, la cuidarà en vida i la protegirà en el seu testament. A més a més, concedirà la tutela de Peirona a Violant de Mompalau, fet que ocasionarà disgust a nostre Ausiàs, perquè amb aquest acte de la mare demostrà una falta de confiança cap el seu fill, nascuda dels maldecaps que li causà en vida, com ara haver d’eixir a ajudar-lo, sovint en la joventut, per reparar desfetes, sobretot econòmiques. Elionor va rebutjar els fasts mortuoris que li corresponien per llinatge i no va voler ser soterrada en la capella dels Marc al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, i va decidir, per a expiació dels seus pecats, ser sepultada en el modest cementeri de l’església de la vila, en el qual “els seus ossos es barrejaren amb els dels burgesos, els menestrals i amb els dels camperols més humils de Gandia”.
Peirona, era la germana d’Ausiàs, sordmuda, de cos contrafet. Suposava una taca en la família, segons la creença de l’època que estos fills desgraciats eren el càstig terrenal d’algun pecat familiar onerós. Garcia-Oliver diu: “Els Marc, cavallers que gaudien de la riquesa i de la consideració social, tenien aquella criatura de silencis i onomatopeies que per força els advertia de la vulnerabilitat dels poderosos”. Pareix ser que Ausiàs no mostrà massa estimació cap a ella en vida de sa mare i inclús fou acusat de no ser honest en passar-li assignacions acordades o de quedar-se amb bens censals de Peirona. Després quan se’n va anar a viure a Valencia, es deixà la germana, discapacitada, ací a Gandia i tampoc la tindrà present en el seu testament.
Isabel Martorell, germana de l’escriptor de Tirant lo Blanch és la seua primera esposa. Marc és molt major per a l’època, té quaranta anys i ella tan sols díhuit quan es concerta el matrimoni, amb el qual, aleshores, el normal era que les dones buscaren llinatge i promoció familiar i els homes el dot i perpetuar descendència. Els Martorell fixen el dot en 22.000 sous, però la seua fallida econòmica fa que hagen de balafiar possessions a la vall de Xaló per a aconseguir reunir els diners. Passen prop de dos anys de diferents enfrontaments entre les dues branques famíliars, però la boda es celebra. Ella moriria sis mesos després, estant prenyada de tres mesos. Dies abans declararà, incomprensiblement per als Martorell, hereu Ausiàs, la qual cosa serà la causa de nous plets entre les dues famílies. Isabel està soterrada al Monestir de Cotalba. Mai ningú ha pogut confirmar que hi haguera, en algun moment, amor entre els dos esposats.
Joana Escorna és la segona muller d’Ausiàs. Tingueren que demanar una dispensa papal perquè el matrimoni es poguera celebrar donats els lligams familiars entre ells dos. Tampoc li donaria cap fill legítim durant els onze anys de matrimoni, però ací si que sembla hi va haver amor entre ells. L’últim vers que ens mostrà i recità Ferran Garcia-Oliver eixa nit és un sentiment d’amor i de dolor que sembla sols ser possible davant la pèrdua sobtada de la persona estimada. Acabada la conferencia, en el torn del públic, jo li vaig preguntar a Ferran, per si de cas, si es coneixia la causa de la mort de Joana, però no ho sabia. Ella està soterrada també a Cotalba, encara que March intentà traslladar-la a la cripta que també tenia la família a València on estan les seues despulles. Crec que és esclaridor l’última estrofa d’este vers: “Lo jorn del Juí, quan pendrem carn e ossos / mescladament partirem nostros cossos”.
En esta setmana en la qual s’ha celebrat el dia de la dona, la biografia cavalleresca d’Ausiàs Marc estaria en la boca del rebuig que denuncia la desigualtat gènere. De la seua biografia global hi ha pàgines escrites pels erudits que qüestionen des del lloc de naixença, a Gandia o a València; el nom i cognom, amb els quals el veiem escrit, com Ausiàs March o Ausias Marc i la realitat o el lirisme del seus versos. Diu Garcia-Oliver: “L’abisme entre obra i la vida publica coneguda ha provocat no poques suspicàcies a propòsit de la sinceritat dels seus clams d’amor i d’altres angoixes”. Quina és la persona que inspira els sis cants de mort? Una les dues esposes, les dues, alguna altra persona en concret? Hi ha un moment en el qual el poeta bascula en els seus versos entre el pecat i el penediment, diu Garcia-Olivar: “Ara suplica a Deu a que li estenga la mà o l’estire pels cabells fins el seu recer, i desprès reincideix en els plaers de la carn i les inevitables frustracions”. En algun moment algú anomena la seua filiació hebraica inclús sorgeix el tema de relacions homosexuals, però tothom que sap diu que Ausiàs Marc ha sigut el millor poeta europeu del Quatrecents.
Ausiàs tingué cinc fill naturals, probablement, de cinc dones diferents. Sabem que el primer, Francesc, fou el fruit de la relació amb una monja i que l’últim, Felip, nasqué de Marta, la seua esclava. He preguntat, estos dies, a Ferran Garcia-Oliver sobre dades conegudes de totes elles, perque tan sols Marta apareix referenciada en el testament d’Elionor de Ripoll. Em contesta que no hi ha dades de cap, la qual cosa és “el trist anonimat de les dones per la història”
Pasqual Molina 