ALBA
Benvinguda sigues Alba, a la vida i a este món.
T’escriu el iaio, com tu em vas anomenar quan em vas lliurar, en el WhatsApp de ta mare, la foto de la teua ecografia, en la qual vaig ataüllar per primera vegada la teua careta. Acabes de nàixer i crec que no és vanitat de iaio dir, que eres molt bonica, que la teua pell és suau, que les manetes són delicades i que la teua mata de cabells al cap és cridanera, per negra i abundant, la qual et dona aparença de xiqueta ja més criada. Un munt de fotografies i de vídeos en són testimoni ara i seran records el més enllà.
Alba, lògicament, no ens coneixem i no sé quin tarannà emprarem quan puguem relacionar-nos, i de segur que caldrà adaptar-lo als canviants moments de la teua vida, la qual, si el temps em dona l’oportunitat, m’agradaria compartir durant anys. Quan arribe eixe moment, m’encantaria agradar-te com soc, perquè tu, de segur, m’agradaràs com seràs.
Difícil és descriure les emocions i els sentiments que, per la teua arribada, omplin hui la meua existència. Jo que soc persona habituada a fer-ho, hui reconec la dificultat d’expressar-ne la intensitat. Eres el desig final complit Alba. La peça que quedava per a encaixar una vida que jo considere plena i que, quan acabe, caldrà considerar afortunada. Em desfaig per dins quan veig les imatges que em lliura ta mare, Laia, cada mati i, aleshores, puc adonar-me de com canvies dia a dia, com són diferents a les dels dies anteriors i com ahir quasi vas iniciar un somriure dirigit cap a la veu que ja identifiques. Emocions i sentiments diferents, plens de plenitud.
Hui, sent la necessitat de contar-te com està tot per ací en este món al qui acabes d’arribar. Ho faig des de la responsabilitat que crec tinc de contribuir a la formació de la meua neta, però t’adverteix que jo ja soc d’una edat que farà que, segurament, et conte les coses segons el color del vidre amb el qual jo les veig en l’actualitat, un color que ha anat canviant a mesura que passaven els anys vivint-les.
Ara és un moment trist per al món, Alba, hi ha persones lluitant en un conflicte que, segons qui el conta, l’anomena guerra, invasió o croada d’alliberament. Què més dona el nom! Hi ha persones que estan patint, d’altres que es moren i en estos dies passats, quan l’inquietut per la teua imminent arribada i l’emoció pel teu naixement ens desbordava, he vits imatges en la televisió que m’arrapaven l’ànima. Imatges de xiquetes de bolquers, acabades de nàixer, com tu ara, fugint del terror en braços de les seues mares, sense bressols on dormir, sense piques on llavar-les amb aigua tèbia ni sense racons tranquils on alletar-les. Tan de bo que acabe tot prompte, Alba! Tan de bo que mai més xiquetes con tu hagen de patir les bogeries dels majors irresponsables.
Em preocupa prou el futur del planeta que et tocarà viure. Les noticies que arriben tots els dies són molt preocupants respecte al canvi climàtic que s’està experimentant i copsen les febles reaccions dels responsables institucionals davant de les acuitades premonicions que fan els responsables científics. Jo reconec no haver-ne fet massa cas fins fa uns pocs anys. Quan era menut el clima era un procés elemental per a mi, un munt de refranys n’eren testimoni de la variabilitat del temps. Per ací a l’hivern feia fred i a l’estiu calor; de vegades plovia molt i causava problemes i, quan tocava, el mar s’embravia, deien que per causa del vent, i les muntanyes es cremaven, deien que intencionadament. Ara, Alba, no tinc idea de com serà el futur que viuràs mirant el cel. Eixos científics estan alertant-nos del canvi climàtic progressiu provocat pels humans i, si no s’hi posa remei —que no sé jo si hi haurà voluntat—, les conseqüències seran catastròfiques, en forma d’inundacions, incendis, augment del nivell del mar i problemes de la qualitat de l’aire que respirareu per causa de tot tipus de contaminacions. Contaminació era una paraula quasi desconeguda quan jo era un xiquet, hui és una preocupació que m’angoixa per tu i pels amiguets que tindràs. Tan de bo que els responsables i l’educació que rebreu sobre este futur siga responsable i l’adequada. Estic segur que serà així. Necessite estar segur que serà així.
Parlant d’educació, quina sort haver nascut en el si d’una família que et podrà formar en valors i poder gaudir d’unes institucions educatives que et prepararan per al dia de demà. No sé jo amb quines directrius pedagògiques, perquè en la democràcia viscuda, cap govern ni ideologia política han aconseguir acordar, i menys encara perpetuar, un model educatiu. Serà el que serà, i de segur que serà bo, i que família i escola et prepararan per a un futur cultural i moral esplendorós
Que quina cosa és el govern? Que què són les ideologies? Alba, això ja és més complicat de parlar-ho ara, sols vull dir-te que, per damunt d’ells i malgrat d’elles, el que més s’anhela tothom que pot és arribar al poder. No sé si aplegaré al dia on poder explicar-t’ho perquè que tu ho pugues comprendre.
Arribes a un món on ja som milers de milions de persones, les quals habiten sota tot tipus de condicions. És cert que sempre hi ha hagut rics i pobres. De menut vaig conèixer eixa situació i tenia la impressió que hi havia una certa acceptació situacional, que segurament mai fou real. Hui l’escletxa s’ha engrandit perquè els rics son més rics i els pobres ho són de solemnitat, de morir-se de fam. Milers d’estudis es fan ressò de les causes, però poc es diu de la solució mentre milers de persones fugen de la misèria i troben la mort en les fronteres naturals. Són situacions que m’han tocat ja viure i per a l’incert futur de les quals hauràs d’estar preparada, Alba.
No és el millor moment de la historia de la humanitat este en el qual arribes, Alba. Tu tens la sort de fer-ho en el lloc privilegiat. Hauràs de formar-te amb criteris humanístics, culturals, morals i de valors per afrontar una vida de reptes amb els quals hauràs de desimboldre’t en el dia a dia en un futur que jo hui no arribe a endevinar, perquè tot canvia a una velocitat endimoniada per la immediatesa i fugacitat dels nous mitjans de comunicació
Esta carta, Alba, no és la que pretenia ser, però és la que et conta les coses del món actual al qual arribes. Només em resta dir-te que et molt vull molt i també contar-te que, de tota l’experiència acumulada en tants anys de viure el dia a dia, sols tinc clares dues coses: el valor de la veritat i el respecte als altres i a les seues idees, encara que et confesse que este darrer detall cada die em costa més d’admetre, perquè algunes idees hui em són incomprensibles.
COMIAT:
Comprendran els lectors el tarannà personal d’este últim article d’enguany.
M’acomiade amb les mateixes paraules de tots els anys. Ha sigut un honor, una temporada més, estar escrivint per a votes en este veterà diari que complix ara els 150 anys. Tornaré, si Déu vol, allà cap al primer diumenge de Fira. Mentrestant passarà la vida i jo, com deia Gabriel Garcia Marquez l’estaré vivint per a contar-la.
Pasqual Molina 