TOMAS FEMENIA
Esta hauria sigut la setmana gran de les Falles i, per segon any consecutiu, no podran ser. Ni la festa de les Falles ni tot el què s’arrossega al seu voltant. Ara pot ser el moment dels records d’allò que no viurem de i dels enyors dels qui ja no veurem.
Tomàs Femenia fou peça fonamental de la meua relació amb el món faller i tot el que ell va significar per a la festa fallera gandiana és la causa de l’enyor que jo tinc, encara que hui em sembla molt llunyana.
La meua relació personal i directa amb el president Femenia començà aquella nit a principis de l’estiu del 1996, quan vingué a ma casa per demanar-nos que la meua filla Sara Molina fora la fallera major de Gandia de l’any següent, i va eixir d’allí amb l’acceptació de la demanda i havent-me fitxat com a nou membre de la seua executiva de la JLF per a fer-me càrrec de l’Àrea de Cultura davant d’un moment històric per a les falles gandianes com era la commemoració del cinquantenari de la Junta Local Fallera de Gandia. Tan sols unes setmanes després, celebrarem, en el saló de plens de l’Ajuntament de Gandia, l’acte de presentació de l’esdeveniment, amb la presència de totes les autoritats municipals, amb l’alcaldessa Pepa Frau al capdavant i l’assistència de l’estimat faller de la comissió de Màrtirs Manel Cascales Esteve, qui l’any 1946 era l’alcalde accidental de Gandia, moment en el qual es va decidir crear la JLF com a l’òrgan rector de les falles a la nostra ciutat. Aquella data fou la del 3 d’agost i va ser-ne el primer president Ligorio Ferrer Baixauli.
Tomàs Femenia agrupà en una àrea nomenada de Secretaria i Cultura a les tres persones en les mans de les quals es desenvoluparen els esdeveniments commemoratius d’aquell any: Jesús Garcia Cànoves, el secretari omnipresent, la seua mà dreta i amic personal, Miquel Pérez Peiró, el sotssecretari, aleshores un jove d’una capacitat treballadora admirable i un autèntic boig de les Falles i un servidor, que venia d’una comissió de barri, la Falla de Corea, però amb un bon bagatge organitzatiu en l’àrea dels despatxos, sota la presidència d’Alfons Rufat. S’ampliaren les pàgines i les seccions de l’anuari Foc i Flama; crearem La Revista de les Falles de Gandia; en la televisió local, el programa setmanal Temps de Falles, del qual jo era l’editor i el presentava Miguel Perez; mantinguérem a l’altura, que ja tenia, el Concurs de Teatre en Valencià Ligorio Ferrer… Però, sens dubte, l’estrela de les publicacions d’aquell any fou el Llibre del Cinquantenari, una publicació megalítica amb tot tipus de dades i dates sobre els cinquanta primers anys historia de la Junta Local Fallera de Gandia: la galeria fotogràfica de tots els presidents de la JLF i de totes les falleres majors i falleres majors infantils, i el relat del dia a dia, any per any, de tots els esdeveniments, acords d’assemblea, propostes i projectes, les dades econòmiques i les incidències, tot obtingut de la revisió de totes les actes de les assemblees celebrades en eixos cinquanta anys. El llibre contenia la relació nominal de totes les falleres majors i falleres majors infantils i el vestits de cadascuna d’elles el dia de la seua presentació; la relació de totes les comissions falleres que existiren en eixa època i les distintes denominacions que tingueren; la relació nominal de tots els presidents, majors i infantils, de totes les reines de la falla, major i infantil; el recull històric de tots els actes oficial falles començant pel nostre més identificatiu del bateig amb el nom i procedència de tots els batejats, els padrins i dels rectors que l’oficiaren i el dia; els sopars de germanor celebrats; les presentacions de les falleres majors i falleres majors infantils, amb el lloc on es van celebrar, el nom dels mantenidors i el fi de festa. A més a més presentava la relació de tots els premis fallers atorgats i de totes les comissions que els reberen, fent especial esment en els premis al ninot indultat (incloent-hi les característiques del ninot i l’artista que el va fer, un treball on la col·laboració de l’historiador local, J.J. Coll Fornés, fou fonamental, però sens dubte del que més em sent orgullós és de l’estudi que recull tots els Foc I Flama que s’havien publicat amb totes les col·laboracions literàries que contenien. Tot fou possible amb el suport personal i institucional per part del president Femenia.
Jo havia plantejat a Tomàs Femenia la possibilitat de crear un premi que guardonara el millor dels articles que es publicaven en els llibrets de falla, perquè en l’avaluació del premi de llibret en Gandia es considerava majoritàriament l’explicació en vers de la falla i jo creia que el llibret podia ser, a més a més, el vehicle de la cultura popular escrita en Valencià. L’any 1995 l’Ajuntament comunicà a la JLF les dificultats econòmiques que tenia per a poder aportar l’ajuda econòmica habitual i, aleshores, el president Femenia em va dir que era el moment perquè crearem el guardó. Així va nàixer el Premi Iaraní, del qual vaig mantenir el patrocini durant deu anys (1996-2005), i tingué continuïtat ací amb el Premi de Benirredrà (2008) i amb el Premi Soler i Godes, a Valencia, patrocinat per l’Associació d’Estudis Fallers (2005). El professor Gil-Manuel Hernández Martí va escriure en el pròleg del llibre 10 anys de Premi Iaraní que aquell guardó significà un punt de referencia en el conreu de la literatura i la cultura fallera i, Pasqual Molina escrivia allí, que el Premi Iaraní va aconseguir l’apropament del món de la cultura cap les Falles, les quals menyspreaven freqüentment.
Quan Joan Climent va ser nomenat fill adoptiu de Gandia, l’Associació Cultural Premi Iaraní, que jo presidia, va proposar a Tomàs Femenia i a la seua junta la creació d’un premi que guardonara el millor treball poètic publicat en un llibret de falla i que portara el seu nom. Femenia acceptà la proposta amb entusiasme, perquè Climent era una persona molt estimada per les falles, les quals, reunides en assemblea general aprovaren per una unanimitat la creació del premi. Tomàs Femenia, Laura Molina i jo anàrem una vesprada a casa de Joan Climent per contar-li que les falles havien creat un premi de poesia que duria el seu nom. Ell es quedà en silenci, amb els ulls brillants, i Adelina Bataller, la seua companya, li va dir: “Joan no els dius res?”. I Joan, amb aquella veu trèmula, va dir: “Este premi serà el que quedarà de mi quan ja no estiga”. Els mateixos Climent i Tomàs, amb Josep Piera, Ignasi Mora, Enric Ferrer Solivares, Vicenta Llorca, Telmo Gadea, Tomàs Llopis, Salvador Bolufer, Manel Boronat i Sara Molina creàrem en la Marjal les bases d’aquell premi que, l’any 2019, abans de la interrupció de la pandèmia, havia arribat a la XIX edició.
Tomàs Femenia, que procedia de la Àrea de Relacions Publiques en les executives de Josep Lloret, fou una persona d’una implicació notable en la seua presidència, el primer en arribar a totes les activitats falleres i l’últim en anar-se’n. Creà un vincle d’amistat indeleble amb les famílies de les seues falleres majors, a les quals, tractà amb afecte paternal i donà un suport inhabitual fins aleshores a totes les iniciatives de tarannà cultural facilitant els canvis de protocols cap a la solemnitat.
Tomàs Femenia, el president de la cultura de les Falles gandianes fa faltar el 30 de març de 2007. In memoriam!
Pasqual Molina 