FOMENT D’AIC, CENT ANYS FENT GANDIA
El 4 d’abril es van complir cent anys de la fundació de la Societat de Foment d’Agricultura, Indústria i Comerç de Gandia i per commemorar l’efemèride la Societat ha publicat un llibre que porta per títol Foment d’AIC, cent anys fent Gandia.
El director editorial de la publicació, Pasqual Molina, anunciava en l’acte de presentació del llibre, que este, no s’ocupava, exactament, dels cent anys de la història de Foment, sinó, més prompte, dels darrers cents anys de la història de Gandia i que la publicació volia ser el llegat que deixaria l’entitat a la ciutat amb motiu del seu primer centenari.
Però la pròpia historia de la Societat si que està inclosa en la publicació, ja que, en un exercici de total transparència, s’han escanejat tots els llibres manuscrits, els mecanografiats i els fets per l’ordenador amb totes las actes de les juntes directives i de totes les assemblees generals, ordinàries i extraordinàries, les quals han suposat unes 12.000 pàgines escanejades, que estan penjades en la pagina web de la Societat de Foment, a la qual es pot accedir a traves d’un codi QR, el qual va inclòs en una de les pàgines del llibre.
Una publicació d’estes característiques sols era possible si confluïen una sèrie de circumstàncies: la primera era la decisió ferma de fer-la per part de la Junta Directiva de l’entitat; la segona, el suport econòmic de l’Ajuntament de Gandia, que l’ha patrocinada i, la tercera i fonamental era la participació gratuïta i desinteressada de tots els autors que han col·laborat amb els seus articles. En la recerca fotogràfica, desinteressada, de Suso Monrabal, feta en arxius personals, familiars o en l’Arxiu Històric Municipal i, per últim, l’altruista actuació de Sergi Escrivà i del seu estudi fotogràfic en la realització de les fotografies actuals de tots els autors i col·laboradors.
Els avatars dels darrers cent anys de la ciutat de Gandia contats en el llibre foren separat en capítols: la historia, l’urbanisme, el patrimoni, l’economia, la religió, la sanitat, el turisme, l’educació pública (Universitats i els IES), l’educació religiosa, l’esport (natació, futbol i basquet), la premsa, la ràdio, el cine i la televisió, la Setmana Santa, les Falles i la cultura (CEIC Alfons el Vell, els Premis Literaris Ciutat de Gandia, la Visitatio Sepulchri, la fideuà, Saforissims Societat Literària, la música i el teatre.
La tasca següent va ser decidir les persones que serien les autores dels texts dels diferents capítols, les quals havien de ser, lògicament, expertes i de reconegut prestigi en cadascuna de les diferents àrees. El meu treball, aleshores, va ser contactar amb elles i acomboiar-les que participaren en la mampresa. La resposta fou magnífica. Enmig de la inicial sorpresa d’ells per conèixer que anava a fer-se un llibre d’esta indole, tots acceptaren participar-hi, sentiren l’encàrrec com un honor i una responsabilitat i em digueren que si, de manera immediata.
Huit historiadors, amb currículums consolidats i llibres publicats sobre el tema, s’han ocupat de la historia gandiana d’estos cent anys. Els vam acotar a cadascun d’ells els períodes històrics: Jesus Alonso López s’ha ocupat de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), Lluís Sevilla Parra ha escrit sobre la Segona República (1931-1936), Bernat Martí i Pellicer ha parlat sobre la Guerra Civil (1936-1939), Antonio Calzado Aldaria ho ha fet sobre el Franquisme (1939-1973), Vicent Cremades i Arlandis ha escrit sobre la Transició (1973-1979); Emili Selfa Fort ens ha referit, fonamentalment, la seua experiència personal durant la consolidació de la democràcia (1979-2023). I hi hem afegit dos capítols que tracten de l’annexió a Gandia dels pobles de Beniopa i Benipeixcar, escrits per Ferran Garcia-Oliver i Vicent Gregori Acosta, respectivament.
Tots ells han tingut la llibertat absoluta d’escriure el que consideraven oportú, sense cap tipus de condicionaments ni recomanacions.
Tres arquitectes, de primera fila, Alberto Peñin Ibañez, Rafael Durà Melis i Ferran Mut Oltra, amb importants responsabilitats municipals, ens han contat el desenvolupament urbanístic de la ciutat al llarg d’estos darrers cent anys. El director del Museu Arqueològic de Gandia, Joan Negre Pérez i la directora del Palau Ducal, Balbina Sendra Alcina, a més a més, de l’historiador, José Torres Martinez, qui s’ha ocupat de la Col·legiata, ens han escrit sobre estos tres pilars fonamentals del nostre patrimoni ciutadà.
Dos professors d’Universitat gandians, Enric Sigalat Signes i Lluís Miret Pastor, a més a més del president actual de FAES, Juan Pablo Tur Guillem, ens han fet una mirada socioeconòmica de la comarca. Pasqual Molina s’ocupa de la sanitat, des de l’antic hospital de Sant Marc fins el modern Hospital Universitari Francesc de Borja. Joan-Carles Cambrils Camarena s’ocupa del turisme. I el pare escolapi Enric Ferrer Solivares, en un article inèdit i magnífic s’ocupa del “Fet religiós a Gandia (1923-2023)”.
També hi ha l’important capítol dedicat a l’educació, el qual hem dividit entre l’educació pública, ocupant-nos de les Universitats :Juan José Moragues Terrades, de la Universitat Politècnica de Valencia; Juan del Alcazar Garrido, de la Universitat de Valencia, i Lluis Romero Quiles de la Universitat Popular; i dels Instituts d’ensenyament secundari: Abelardo Herrero Alonso, de l’Ausiàs March, Agustina Pérez Lopez, del Maria Enríquez, Vicenta Llorca Climent del Tirant lo Blanc i Manela Faus Mascarell, del Veles e Vents. L’educació privada l’hem centrada en l’ensenyament religiós: Jaime Castillo Sainz, de l’Abat Sola; Jesús Ignasi Moragues Arlandis, del Borja-Jesuïtes; Xavier Estruch Lúcio, de les Carmelites; Carmen Benito Sánchez, de les Esclaves; Domingo Vayá López, de les Escolapies i Enric Ferrer Solivares, de les Escoles Pies.
En cent anys d’esport, ens hem ocupat de la natació, amb Xavier Merí Ramón; del futbol, amb Joan Estornell Cremades i del Basquet, amb Xavier Villarmin Clavier, i Pasqual Molina ha fet una semblança d’algunes figures de l’esport gandià. Gabriel Garcia Frasquet ha fet un repàs històric de premsa que s’ha editat en estos cent anys i, responsables i periodistes actuals s’han ocupat de les capçaleres que es mantenen vives: Josep Antoni Camacho Ballesteros, del “Levante-EMV la Safor-la Marina” i de “Safor-Guia”; Marta Sambrizzi, de “Gente de la Safor” i Concha Pastor Gimeno de “Las Provincias”.
Cinc autors ens han escrit sobre l’important paper històric que ha tingut la radio en la ciutat de Gandia: J.J. Coll Fornés, Miguel A. Picornell, i Modesto Ferrer, de Radio Gandia Cadena SER; Miguel Pérez Peiró, d’Onda Naranja Cadena COPE, i Salvador Rovira Llorens sobre l’emissora de l’Institut Laboral Ausiàs March. En el llibre també es parla del cine, amb Ximo Vidal Mora i de les televisions locals, amb Daniel Ardid Luna.
Hi ha dos capítols importants, dedicats cadascun a les dues institucions que abasten els dos col·lectius humans més importants a Gandia: La Setmana Santa, a càrrec de Paula González Carrascosa, Francisco Moragues Mas i Emili Ripoll i les Falles, a cura de : J.J.Coll Fornes, Pasqual Molina, Tomàs Llopis Guardiola i Jesús Garcia Cànoves, que escriuen en deu articles sobre tot el que ha sigut en elles estos cent anys.
L’important capítol sobre la Cultura: Gabriel Garcia Frasquet escriu sobre el CEIC Alfons el Vell; Àlvar García Gimeno ho fa sobre els Premis Literaris Ciutat de Gandia; Santiago La Parra López sobre la “Visitatio Sepulchri”; Bernat Rodriguez Castelló, sobre la Fideuà; Maria Josep Escrivà, sobre Saforissims Societat Literària; Josep Enric Gonga Colomina, sobre el Teatre i el professor Telmo Gadea, sobre la Musica.
Tots els autors han tingut llibertat absoluta per a elegir la llengua amb la qual farien els seus escrits. El llibre no ha tingut cap model ni cap corrector d’estil. Cadascun dels autors havia d’ocupar-se de la correcció dels seus texts i, tal com ens els lliuraven, anaven directament a la maquetació dels diferents capítols.
El llibre acaba amb el recull alfabètic de les fotografies i les fitxes biogràfiques i bibliogràfiques de cadascun dels autors perquè coneguin els lectors qui eren i com eren en el moment que participaren en la realització d’este llibre.
Veure el PDF de la pàgina del diari
Pasqual Molina 