El meu nom és Pasqual Molina Faus. Vaig nàixer a Gandia (València, Espanya) el 1951. He sigut fill i sóc pare. Sóc nebot, oncle i cosí. He estat casat, divorciat i torne a estar casat una altra vegada. He sigut gendre, he sigut sogre. He sigut xiquet, adolescent, jove, madur, no sóc encara major i la vellesa la contemple a llarg termini.
Sóc metge cirurgià, dedicat al diagnòstic i tractament del càncer de mama. Dirigisc la Unitat de Patologia Mamària de Gandia i Seno Diagnòstic, centre privat dedicat al diagnòstic precoç del càncer de mama. Des de fa 40 anys.
He estat implicat en tot tipus d’activitats socials i culturals en la meua terra. Vaig fundar i presidisc l’Associació Cultural Premi Iaraní, la qual guardona la poesia i la literatura en valencià. Sóc conseller del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, organisme autònom de l’Ajuntament de la meua ciutat dedicat a la promoció i difusió cultural. Soc el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Societat de Foment d’Agricultura, Industria i Comerç de Gandia. No he ocupat mai cap càrrec polític. Des de fa anys tinc el privilegi de disposar d’una pàgina oberta en un diari (edició de la Safor de Levante-El Mercantil Valenciano) i d’un micròfon en una emissora (Radio Gandia – Cadena SER). Per a expressar-me lliurement. Amb un far guia: el respecte a les idees i a les opinions de les altres persones.
A casa, sent xiquet, els meus pares m’ensenyaren el valor de la veritat i quant costa aconseguir les coses. A l’escola, la germana carmelitana Rita em va ensenyar a llegir, a escriure i a resar. En el batxillerat, els escolapis m’iniciaren en les àrees del raciocini i del pensament. En la universitat, uns mestres savis, amb mitjans rudimentaris, m’ensenyaren les habilitats de l’exploració clínica, la lògica del diagnòstic i el miracle del tractament. Tota l’experiència acumulada en tants anys de professió no m’ha fet més savi, m’ha fet més prudent. La vida m’ha ensenyat que la veritat té, almenys, dues cares i que cal respectar, sempre, la de l’altre. “Des de la vorera”, el meu programa de ràdio, observe i avalue com passa la vida. Tinc un lema vital que m’acompanya: “Anem fent!”, que és el títol de la meua columna en el diari.
Gener, 2019.
GALERIA FOTOGRÀFICA…
La meua dona m’ha dit que penge ací aquestes fotos. Les ha fetes quasi totes ella durant aquests meravellosos anys de combregar junts.
Pasqual Molina 