Sóc la tercera generació d’una nissaga multimilionària en àcid úric. El meu iaio i mon pare, d’aquest metabòlit, me’n deixaren ben col·locat. A diferència d’ells, jo no he tingut més que dos o tres atacs de gota. Prenc tots els dies una pastilla de Zyloric. La capseta de la medicació conté trenta comprimits. En un tres i no res, ja me l’he acabada. Ha passat un mes. En el desdejuni, sovint em sorprenc comptant les pastilles que ja he pres o les que resten a la capsa. Compte el pas del temps per les pastilles de la medicació!
En l’escola, comptava les setmanes que faltaven per a les vacances. En la universitat, els anys per a acabar la carrera. En la vida, els mesos perquè nasqueren els meus fills. En la jungla quotidiana, els lustres per a concloure els pagaments dels préstecs, dels lísings i de les hipoteques. Durant molts anys he avaluat el pas del temps, mesurant sempre el que restava per a concloure metes i terminis.
Ara que un està en edat de parar-se a traure els comptes del que ha sigut i de projectar per al que falta, com que el passat és intocable, lluite dia a dia per un futur esperançador cap al qual em dirigisc, amb la intenció de no jubilar-me de res. De res!
Anem Fent! Diari Levante-EMV la Safor. Diumenge dia 30 setembre de 2007. Gener 2019
Pasqual Molina 