ADELINA
S’ha mort Adelina Bataller. Dimarts passat. Fou la companya sentimental de Joan Climent. Joan era amic meu. Adelina també. Vaig conèixer Climent quan ell era ja major, en el CEIC Alfons el Vell, i Adelina, a sa casa un dia que vaig anar-hi amb Joan a consultar uns documents. Des que ens coneguérem hi va haver entre nosaltres un sentiment d’afecte mutu. De Climent he escrit molt en aquestes pagines els darrers anys. De coses que visquérem junts. D’Adelina conec menys i el que sé d’ella ho vaig conèixer en companya de Joan els darrers anys de la seua vida. Podria parlar de la dona elegant en el port i atractiva en la figura, de l’amabilitat amb la qual sempre em va tractar, de la prudència en les opinions, de la fermesa en les conviccions. Però, abans, Adelina fou la protagonista singular d’una vida excepcional, la història d’una dona lluitadora que va aconseguir un estatus professional de nivell alt i gaudir d’un respecte cultural i social dintre d’un territori i en un temps de clara preponderància masclista.
Isabel Canet va publicar, el 2007, el llibre Or i vellut: retrat de dones de Gandia, en el qual li dedicà un dels capítols: “Adelina Bataller Bataller: la veu de la radio”, en el qual a traves de la seua trajectòria radiofònica repassà tota la vida de la protagonista: la personal, l’estudiantil, la professional i la cultural. Isabel Canet, amb un llenguatge proper i sincer que emociona, va escriure aquesta mena de biografia amb la transcripció de les converses que va mantenir amb ella. Conta que Adelina es va convertir en locutora de Radio Gandia quan tenia catorze anys. Aleshores estudiava batxillerat en l’Acadèmia Cervantes i un dia va acudir a l’emissora a llegir unes poesies que captivaren l’audiència. Això feu que el senyor Peralta, propietari de l’EAJ23 Radio Gandia, la contractara com a locutora de plantilla. Eixe treball, eixe sou, junt la seua voluntat de ferro i tenacitat, li va permetre estudiar el batxillerat i la carrera universitària. I no fou fàcil. Pogué pagar les classes dels primers cinc curs del batxillerat en la Cervantes i comprar els llibres. Estudiava en les hores lliures que li deixaven les obligacions de locutora. Acabà el batxillerat a les Mares Escolàpies i amb 18 anys es va matricular en la Universitat de Valencia en la carrera de Filosofia i Lletres, especialitat de Geografia i Historia. Canet refereix que ho va fer per lliure, estudiant a casa i presentant-se als exàmens finals sense haver anat a classes presencials. Un esforç remarcable! I, a més a més, va compartir estudis i ràdio amb els treballs de professora de Geografia i Historia en la mateixa Acadèmia Cervantes i també en l’Institut Laboral Ausiàs March. Quan acabà la llicenciatura començà la seua tasca professional en els col·legis de Gandia (Escolapis, Escolàpies i Carmelites). El 1960 entra de professora de Lletres en l’Institut Laboral. El 1975, ingressà en la plantilla del Maria Enríquez. Milers d’alumnes poden donar testimoni de la passió que posava en les seues classes, sobre tot en les d’Història de l’Art. En el llibre, Isabel Canet destaca Adelina com a activista cultural. El seu nom apareix dintre dels importants moviments de renovació i progrés que aparegueren a Gandia en el tardofranquisme. Deixà l’emissora de Radio Gandia i forma part de l’equip de l’emissora de l’institut, on s’ocupava dels programes culturals. Quan l’emissora tancà es va unir al grup de l’Ateneu Juvenil, “un espai obert a tota persona ansiosa de compartir coneixements i fomentar la reflexió”: José Pérez Palmi, Miguel Pla i Francisco Moragues, Josep Rausell i la seua muller Birgit Köster, Joan Climent, són part dels noms propis. Tots integraren també el Cine Club, on es projectaven pel·lícules alternatives. Feren, inclús, ells mateixos alguns curtmetratges (El último cigarrilo i La Cajita —que va guanyar un concurs a TVE). Part d’ells va estar involucrats, també, en la creació del diari Ciudat, el promotor del qual fou Sebastian Denia i en el qual col·laborava una jove escriptora, Maria Àngels Moreno. Després vingueren els temps difícils dels darrers anys del franquisme però com diu l’última frase del llibre, l’ambient olia a renovació. Isabel Canet, nomena tretze vegades Joan Climent en el llibre, per diverses raons, però en ninguna d’elles fa esment a la relació sentimental amb Adelina.
En el llibre Joan Climent, poeta, un supervivent del Segle XX, publicat recentment, l’autor, Ignasi Mora, en el capítol “Diari íntim d’una dona” (un diari apòcrif, atribuït a Adelina Bataller), posa en boca d’ella que va conèixer Joan Climent a Radio Gandia quan fou contractada per a ser locutora. Allí es va iniciar una relació, de camaraderia primer, i d’amor etern després. Joan tenia quinze anys més que ella, estava casat i tenia dos fills. Com en les circumstancies socials d‘aquell temps pogué créixer i mantenir-se aquella relació sols pot explicar-se per la qualitat de l’amor que es professaven. El qual durà sempre.
Maria Josep Escrivà, bona amiga del dos, afirma que Adelina fou, intel·lectualment, una dona avançada al seu temps, amb una inquietud cultural remarcable. Compartí tota la vida cultural de Joan. Junts estigueren darrere i davant de totes les activitats culturals que es feren a Gandia en aquells anys de la tristor. Adelina fou l’impuls vital de Joan. Adelina fou la primera lectora i crítica de la seua obra literària i poètica.
Adelina va compartir amb Joan, en soc testimoni, els esdeveniments de ser nomenat fill adoptiu de Gandia i el de la creació del premi de poesia Joan Climent. Ara, quan Joan fa deu anys que ja no està, Adelina, unes setmanes abans de morir, ha pogut veure com es donava el nom de Joan Climent a un centre de la tercera edat que l’Ajuntament ha inaugurat a Gandia i com, a més a més, finalment, un dels carres de la ciutat porta ja el nom d’aquest il·lustre fill gandià. El del seu amor de tota la vida.
Pasqual Molina 