HOMENATGE A LA PARAULA D’IGNASI MORA
Diumenge passat va tindre lloc al Teatre Serrano l’acte anual Homenatge a la Paraula que ve celebrant el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, ininterrompudament, des de fa 25 edicions. Este any ha estat dedicat a l’escriptor Ignasi Mora. Gent de casa, perquè va nàixer a Gandia l’any 1952; perquè, amb l’obra Les veus de la família, l’any 1991 va ser el guanyador el Premi Joanot Martorell dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, i perquè el 23 d’abril de l’any 2015 l’Ajuntament de Gandia, reunit en un Ple extraordinari, el va nomenar fill predilecte de la ciutat.
A l’acte acudia una important representació municipal encapçalada pel vicealcalde, Josep Alandete, la tinenta d’alcalde Carmen Fuster, el tinent d’alcalde Nahuel Gonzalez, qui és alhora el vicepresident nat del CEIC, i la tinenta d’alcalde Liduvina Gil. També Joan Muñoz, director general d’Escena Urbana i Cultura Festiva. La institució del CEIC estava representada pel seu director, Emili Morant, al qual acompanyaven els consellers executius i bona part del Consell General i el secretari, Luis Romero. També acompanyaren els anteriors directors de l’Alfons el Vell, Nèstor Novell, Gabriel Garcia Frasquet, Rafael Delgado i Lluís Miret i estaven presents els autors responsables de la publicació anual que fa el CEIC al voltant d’Homenatge a la Paraula: Isabel Canet, Maria Josep Escriva, Ferran Garcia-Oliver i Rafa Gomar. I també de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, Gisela Sendra.
La introducció de l’acte la feren, des del micròfon, dalt de l’escenari, el director del CEIC. Emili Morant i Maria Josep Escriva, la coordinadora de l’esmentada publicació, que du per títol La roda dels somnis i la vida, amb la qual s’honorava Ignasi Mora en este XXV Homenatge a la Paraula. Emili Morant tingué paraules de reconeixement de la labor cultural i de l’activisme social del Centre al llarg de tants anys i de com el seu esperit encaixava amb la trajectòria d’Ignasi Mora: “Els molts o pocs projectes que duem avant els membres actuals del Consell empetiteixen quan els comparem amb tot el que el CEIC ha significat per a esta ciutat i esta comarca. De vegades eixe és un sentiment que ens frena, que se’ns imposa, però convé aplicar-nos aquella màxima medieval d’acord amb la qual estem obligats a mirar més lluny, precisament perquè ens alcem a muscles de gegants sobre l’esforç i el talent dels qui ens han precedit. […] Crec que este esperit de celebració i de reconeixement s’adiu perfectament amb la persona i la trajectòria d’Ignasi Mora: a ell i a un grapat de persones de la seua generació els devem un sòlid catàleg de referències literàries, històriques, estètiques i cíviques. Ells van bastir, des de la misèria de la dictadura, la comarca i el país en què molts hem crescut. Fa 25, 30 o 35 anys calia prestigiar al llengua, recuperar els clàssics i corregir alguns oblits de la història. Ara toca tindre cura d’allò que s’ha aconseguit, que sempre és fràgil, i perseverar en eixa ambició cultural, cívica i crítica”.
Maria Josep Escriva, referint-se a l’escriptor va emprar les paraules de Vicent Usó, autor del pròleg del llibre Sentia veus, l’últim títol fins ara publicat per Ignasi: “Ignasi Mora, algú per a qui l’escriptura consisteix sempre a descobrir camins nous. A explorar. A córrer riscos”.
Des dels primers moments que el CEIC volgué retre homenatge a la paraula dels diferents autors que escrivien en la nostra llengua, prompte l’acompanyà amb la música i en alguna ocasió amb la dansa, però amb el pas del temps ha anat consolidant-se que la paraula homenatjada anara seguida d’una representació escènica, darrere de la qual ha estat, perennement, Ximo Vidal com autor/director del comboi.
La publicació d’enguany guarda el format clàssic d’enquadernació, però incorpora la novetat que la portada i alguna il·lustració interior han sigut guardonades pel concurs creat, enguany, amb este fi, pel CEIC Alfons el Vell, la guanyadora del qual ha sigut Margarida Riggio. En l’interior, Isabel Canet i Maria José Escrivà, empren les paraules de Josep Iborra per a donar el títol Ignasi Mora: Un escriptor insòlit a una entrevista que li feren a l’autor homenatjat quan el passat estiu el visitaren a la seua llar a Benissivà, a la Vall de Gallinera, on viu des de fa mes de trenta anys. Les preguntes amb la intenció de fer un repàs biogràfic de tarannà intimista, però també literari i bibliogràfic que li feren les dues eren contestades, de vegades amb monosíl·labs contundents i altres esplaiant-se en la resposta. Quan he llegit l’entrevista no he pogut deixar de pensar en aquelles que el mateix Ignasi Mora li feu a don Josep Camarena, les quals va condensar en un llibre, L’ocàs del món rural: viatge a la Safor, que jo vaig tindre, mesos, prop de mi per agafar-lo i gaudir plenament de la seua lectura.
En una segona part de la publicació, que els responsables, Ferran Garcia-Oliver i Rafa Gomar, han titulat com el mateix llibre Ignasi Mora. La roda dels somnis i la vida, hi ha una selecció de texts escollits de les seues obres: Finale (1990), Jo, Gandia (1986), Les quatre estacions (1986), Les veus de la família (1992), Mela (1997), Un corrent interminable (2000), Ulises II (2008), Sentia veus (2020) i Viure amb la senyora Parkinson (2011)
Respecte a la representació escènica, Ximo Vidal m’explicà que l’estiu passat es va tornar a llegir tota l’obra d’Ignasi Mora, que hi va trobar aspectes que no havia copsat la primera vegada i que havia utilitzat la seua obra Un corrent interminable com a fil argumental. Per això, l’espectacle que veiérem eixa nit a l’escenari del Serrano portava el mateix títol. Deia Vidal: “En esta obra, Mora reflexiona sobre l’escriptura i l’escriptor, i jo ho he aprofitat per anar farcint aquest dietari d’escenes de la resta de les seues novel·les.[…] L’Escola del Teatre Serrano ha col·laborat en peça perquè aquest corrent interminable fora el millor que podia presentar; des de l’escenografia, la il·luminació, l’ambient sonor o la interpretació”. El guió escrit i dirigit per Ximo Vidal va ser interpretat, magníficament, pels actors de l’Escola del Teatre Serrano Ruth Palonés, Xavier Ferrer, Adrià Sanz, Joan Moncho i Cebrià Molinero.
En algun moment del llibre figura un paràgraf de l’expedient per al nomenament d’Ignasi Mora com a fill predilecte de Gandia que Àlvar García, com a instructor del procediment, proposà al Ple de l’Ajuntament de Gandia el 23 d’abril de 2015: “Esta ciutat hauria de fer-lo servir com a referència de llibertat de pensament, com a exemple de convicció en les idees, com a model d’estima a una llengua i a un territori, com a sinònim d’honestedat”
Veure el PDF de la pàgina del diari
Pasqual Molina 